La dècada de 1990 va constituir a l’Europa Occidental un període de canvis estructurals i curriculars en les institucions i centres de formació dels docents, canvis articulats per dos objectius bàsics que han permès noves dinàmiques en aquesta formació i que continuen evolucionant i consolidant-se en el panorama educatiu:nEl primer objectiu ha dirigit a aquestes institucions cap a formacions i titulacions de nivell universitari.El segon objectiu, directament lligat a l’anterior, ha consistit en una “professionalització” de les formacions universitàries, marcada principalment per la inclusió de mòduls de formació directament relacionats als “terrenys” i “pràctiques” de la professió docent.n
