El present treball d’Annabel Gràcia, sense gaires precedents que l’hagin pogut orientar, respon a l’ambició d’incorporar aquests plantejaments en la recerca sobre el català, i constitueix una aplicació concreta d’un programa de recerca en un àmbit territorial ben delimitat. En aquest volum hi podreu trobar exposats els procediments ideats per a la tasca i els materials obtinguts en una investigació que haurà de ser replicada, adaptada i millorada, en altres espais i territoris de la llengua. L’interès d’aquest treball és teòric, metodològic i també, alhora, pràctic, en aportar testimonis precisos, directes i autèntics d’allò que senten, un conjunt representatiu de parlants de l’àrea nord-occidental, a propòsit de la «seva» llengua.
